Què és Raspberry Pi?
Raspberry Pi és un ordinador desenvolupat al Regne Unit per la Fundació Raspberry Pi, una iniciativa sense ànim de lucre d’un grup d’acadèmics de Cambridge. Es tracta d’un nou triomf de la cultura lliure que reuneix llicències GPL amb programari i maquinari lliure, en la línia de projectes com Linux o Arduino.
El primer model (model A) va ser llançat el febrer de 2012. Aquest primer dispositiu comptava amb un processador de la família ARM11, 256 MB de RAM, port HDMI i un port USB. El 15 d’octubre del mateix any va veure la llum el model B, amb 512 MB de RAM, port HDMI, dos ports USB i connexió Ethernet. Les dimensions del model B són similars a les d’una targeta de crèdit (85,60mm x 56 mm x 21 mm) i el seu pes és de 45 gr. El preu és de 29€.
Raspberry Pi Model B
Per què maquinari lliure?
Es coneix amb el nom de maquinari lliure als dispositius de maquinari les especificacions i diagrames dels quals són d’accés públic, compartint la filosofia del programari lliure sobre la llibertat del coneixement. Com en el cas del programari lliure, no hem de confondre lliure amb gratuït. Qualsevol dispositiu, encara que estigui basat en un disseny lliure, té uns costos associats de components, desenvolupament o producció, entre d’altres. Inclús l’ànim de lucre (no és el cas d’aquest projecte) no té perquè anar en contra de la filosofia del maquinari lliure. El que importa en aquest cas, és que els seus enginyers comparteixin el coneixement amb la resta d’usuaris per a que puguem entendre el funcionament del dispositiu, millorar-lo o adaptar-lo a les nostres necessitats.
Tot i que el projecte Raspberry Pi esta rodejat de programari lliure al 100%, pel que respecta al maquinari encara no s’ha alliberat tota la informació per a poder parlar d’un projecte lliure al 100%, degut als interessos d’altres empreses relacionades en el desenvolupament. En qualsevol cas, la voluntat de la Fundació és la d’alliberar tota la informació possible properament.
[amazon asin=B01CD5VC92&template=iframe image][amazon asin=B01CI5879A&template=iframe image]
Quan en març de 2012 les comandes de Raspberry Pi varen col·lapsar i deixar sense existències als distribuïdors d’aquest ordinador, Alan Lazalde (2012) va destacar els dos paradigmes diametralment oposats que el món de la tecnologia va oferir en aquell moment: l’arribada de l’Ipad 3, un dels majors exponents del consumisme agressiu i la obsolescència programada; i l’èxit del Raspberry Pi, un projecte lliure, sense patents, ni DRMs, ni advocats, amb un gran potencial educatiu i els beneficis del qual van a parar a causes benèfiques.
Per què el Raspberry Pi? Per a qui és?
Els compradors de les primeres plaques, com passa sempre amb aquest tipus de tecnologia van ser geeks. Actualment, el ventall és molt més ampli. De les 200000 unitats venudes mensualment, moltes han anat a parar a escoles (de moment unes 150 al Regne Unit, país d’origen del Raspberry Pi), tornant a despertar la passió i l’esperit dels anys 80 d’incentivar la curiositat de nens i adolescents per la programació i en definitiva per la tecnologia. Però no per una tecnologia com la que ens venen Microsoft o Apple, sinó per una tecnologia que tots nosaltres podem desenvolupar a partir del coneixement lliure. El principal objectiu d’aquest projecte és l’educatiu. L’administrador de la Fundació, Eben Upton, es va posar en contacte amb un grup de professors, acadèmics i entusiastes de la informàtica per a crear un ordinador amb la intenció d’animar als nens a aprendre informàtica com ho va fer al 1981 l’ordinador Acorn BBC Micro.
Sistemas operatius per a Raspberry Pi
La major part de sistemes operatius (SO) per a Raspberry Pi són distribucions de Linux. En la web del projecte podem descarregar les imatges dels 4 SO recomanats pel projecte: Raspbian “wheezy”, Soft-float Debian “wheezy”, Arch Linux ARM y RISC OS. Però aquests no són els únics SO que funcionen, s’han portat o estan en procés de ser portats a aquesta plataforma.
EDIT: Vam publicar una notícia al respecte d’on treure totes les distribucions disponibles.
El sistema operatiu s’emmagatzema en una targeta SD. Com a mínim és necessari una tarjeta de 2GB. Una vegada disposem de la targeta i de la imatge del SO descarregada, necessitem un programa per a gravar el SO a la targeta. Per fer-ho podem emprar Win32DiskImager, si som usuaris de Windows, o ImageWriter, per a Linux. En ambdós casos només cal seleccionar la imatge del SO descarregada com origen i posar com a destí la targeta SD.
La Pi Store
El desembre de l’any passat, la Fundació Raspberry va anunciar el naixement de la Pi Store, una plataforma similar a Google Play que recopila tot el programari desenvolupat per aquesta plataforma. Els usuaris del SO Raspbian que descarreguin o actualitzin el sistema a la darrera versió ja podran comptar amb la botiga incorporada al mateix SO. La resta d’usuaris poden descarregar-la des de la mateixa web del projecte o accedir als seus contenigus via web en http://store.raspberrypi.com/.
Actualment la botiga compta amb 38 aplicacions, totes gratuites excepte dues. Des d’aplicacions com LibreOffice o Asterix, fins a videojocs clàssics com Freeciv o OpenTTD.
Pi Store
[amazon asin=B01CD5VC92&template=iframe image][amazon asin=B01CI5879A&template=iframe image]
Possibles usos actuals i futurs per a Raspberry Pi
Diferents blocs han vingut recollint en els darrers mesos alguns dels possibles usos que se li poden donar a aquest petit ordinador.
PC d’escriptori
Si ho connectem a una pantalla i li afegim un teclat i un ratolí, podem navegar per Internet, xatejar, veure pel·lícules, crear documents ofimàtics…, en definitiva, totes les funcions bàsiques d’un PC d’escriptori.
Servidor d’ arxius
Per emmagatzemar tot tipus d’arxius (àudio, vídeo, fotografies, programes…) conectant un o dos discos durs al nostre Raspberry Pi i compartint-lo mitjançant Samba, de manera que puguin estar disponibles des de qualsevol ordinador de la nostra xarxa local, sempre que el nostre dispositiu estigui encès.
Servidor de streaming
Connectant una webcam podem emetre en streaming mitjançant vlc, ffmpeg o flumotion a un servidor remot o local.
Servidor web
Instal·lant Apache podem disposar del nostre propi servidor web a casa.
Media Center
Instal·lant XBMC i connectant-lo a un televisor mitjançant el port HDMI podem veure pel·lícules en fullHD a 1080p. També escoltar música, veure fotos, etc.
SmartTV
Quan arribi Android en forma de distribució estable a Raspberry Pi podrem disposar d’una alternativa a les smartTV molt més econòmica.
Client torrent
Fent servir un client torrent, podem tenir al nostre petit ordinador descarregant arxius 24 h. al dia.
Emulador de videojocs clàssics
Shea Silverman ha desenvolupat diferents emuladors per a MAME, Neo Geo, PlayStation, entre d’altres plataformes i jocs.
EDIT: Des de Raspberry.cat també n’hem fet ressò d’aquesta distribució i d’altres com EmulationStation.
Centre de desenvolupament
Per a trastejar amb python i py-gtk creant aplicacions gràfiques i de consola, i aprenent així a programar.
Control de dispositius Arduino
Controlar i programar dispositius robòtics Arduino.
Altres usos
També per a domòtica, Carputer, sistema de posicionament per GPS …
Recursos
[amazon asin=B01CD5VC92&template=iframe image][amazon asin=B01CI5879A&template=iframe image]